1. INTRODUCCIÓ
Les unitats de cures intensives es van crear davant la necessitat d'una vigilància exhaustiva i estricta de pacients amb patologia de risc vital. Per a això, tots els pacients ingressats a UCI necessiten un monitoratge continu dels seus paràmetres fisiològics a través d'equips especialitzats en electromedicina. Els avenços tecnològics de les últimes dècades han permès dotar aquestes unitats de monitors molt precisos i especialitzats en el seguiment del pacient greu.
Un monitor és un dispositiu electrònic que permet la vigilància, el registre i control dels signes vitals dels pacients. Els monitors són eines molt necessàries i crucials a l'hora de l'assistència del pacient crític, ens ajudaran a detectar disfuncions orgàniques i orientaran en l'abordatge terapèutic. Però no només monitorem als pacients mitjançant aparells, sinó que també l'exploració física no instrumental o el contacte verbal o visual són formes de monitoratge.
Les opcions per monitorar les funcions vitals han anat evolucionant a mesura que l'electromedicina anava avançant, la millora dels sistemes informàtics també ha portat als hospitals a estar a l'última en innovació tecnològica.
Els paràmetres més habituals registrats per monitoratge a les UCIs seran:
● Monitoratge Cardiovascular.
● Monitoratge hemodinàmic.
● Monitoratge Respiratori.
● Monitoratge intraabdominal.
● Monitoratge Neurològica.
És clar que no tots els pacients necessiten el mateix tipus de monitoratge. Depenent del tipus de pacient, de la seva patologia o fins i tot, en quin lloc es trobi, es podrà aplicar un nivell de monitoratge diferent.
El personal d'infermeria necessitarà formar-se en el maneig i les funcions dels diferents dispositius que utilitzarà en la seva Unitat de Cures Intensives. Haurà de familiaritzar-se amb la informació monitorada i interpretar-la objectivament per millorar les seves cures en el pacient crític. Doncs la informació rebuda és instantània i constant.
La funció de la infermera en una unitat de cures crítiques és l'avaluació contínua i objectiva del pacient per detectar i anticipar-se a les possibles complicacions.
2. NIVELLS DE MONITORATGE
Els nivells de monitoratge són les diferents intensitats de monitoratge aplicables als pacients, tenint en compte que són progressius, però no exclouen-tes entre si. Trobem 3 nivells: es parteix d'un nivell bàsic, que s'inicia amb el monitoratge clínic i que està sempre present, i comprendria la utilització d'aparells senzills i fàcilment disponibles per a realitzar-la. Un nivell intermedi amb la utilització d'aparells més complicats amb necessitat de sales especials. I un nivell avançat de monitoratge que inclou fonamentalment als pacients que es troben en unitats de cures crítiques i en els quiròfans.
● Nivell Bàsic: Es tracta del primer esglaó en el monitoratge d'un pacient i inclou la vigilància i control de les constants basals: pressió arterial no invasiva, freqüència cardíaca obtinguda mitjançant la palpació del pols i temperatura obtinguda amb un termòmetre aplicat a la pell, bucal, rectal o d'oïda. És un monitoratge clínic amb la utilització d'instrumental bàsic, de baix cost i reutilitzable, amb un rendiment elevadíssim.
● Nivell Intermedi: Davant d'un pacient més complex sorgeix de la necessitat de monitorar paràmetres biològics d'una manera més contínua i sense que suposi una sobrecàrrega excessiva per al personal sanitari. Els més utilitzats són els monitors que són capaços de mesurar de manera intermitent o contínua la pressió arterial no invasiva, l'electrocardiograma i la pulsioximetria. Aquests tres paràmetres es poden considerar bàsics i imprescindibles en el monitoratge dels pacients ingressats a UCI.
● Nivell Avançat: És a utilització de monitors que necessiten la col·locació invasiva de transductors, com pot ser la pressió arterial mitjançant la col·locació d'un catèter per al seu mesurament en l'artèria radial o femoral, la pressió intracranial, el mesurament de pressions intracardíaques.
3. MONITORATGE INVASIU I NO INVASIU
Per registrar la informació que volem monitorar la podrem fer des de dues opcions: INVASIU O NO INVASIU.
Dins del monitoratge NO invasiu trobem els registres de: FC, FR, Temperatura, Saturació d'oxigen, ECG, TA ... Ho podem fer sense introduir cap dispositiu al pacient.
Pel que, el monitoratge invasiu serà aquell que mitjançant uns catèters o altres dispositius realitzem mesuraments de paràmetres hemodinàmics com la PA invasiva per un catèter arterial, Despesa Cardíaca mitjançant un catèter PICCO, la Pressió Venosa Central, el volum de la diüresi mitjançant sondatge vesical...
Les patologies implicades en el procés de perfusió i oxigenació tissular són les que necessiten un monitoratge més precís i constant. La indicació d’un monitoratge invasiu anirà relacionat amb l'estat hemodinàmic del pacient:
Pacients amb estats de baix cabal cardíac, com són pacients en risc d'hipovolèmia (casos de deshidratació, hemorràgies, cremades, traumatismes, etc.).
Pacients amb xoc (sèptic, cardiogènic, neurogènic, anafilàctic), alteracions de la funció cardíaca (insuficiència cardíaca congestiva, infart agut de miocardi o miocardiopaties).
Pacients en risc de desenvolupar sota despesa cardíaca després de ser sotmesos a cirurgia major de tipus cardíac, abdominal, etc.
El monitoratge hemodinàmic ideal hauria de ser poc invasiu, fiable, precís, fàcil d'usar, cost-efectivitat, contínua i a peu de llit. Hauria de proporcionar-nos la informació suficient per poder dirigir el tractament i les maniobres de reanimació, però en l'actualitat, encara no disposem d'un sistema que reuneixi totes aquestes característiques.
Pel que aquells pacients més greus, complexos i que necessiten un monitoratge més precís es beneficiaran d'un monitoratge més invasiu, mentre que un monitoratge no invasiu serà de gran utilitat en pacients menys greus.
Per això, el monitoratge invasiu ha d'estar justificat, ja que a vegades pot augmentar riscos per al pacient.
BIBLIOGRAFIA
- Almela A, Millán J, Alonso JL, García P. Monitorización hemodinámica no invasiva o mínimamente invasiva en el paciente crítico en los servicios de urgencias y emergencias. Emergencias 2015; 27: 1-10.
- Mateu ML, Ferrándiz A, Gruartmoner G, Mesquida J, Sabatier C, Poveda Y, et al. Técnicas disponibles de monitorización hemodinámica. Ventajas y limitaciones. Med Intensiva. 2012; 20:434-44.
- Molina Pacheco F., Palacio Marco ME. Pulsioximetría. Rev. Rol de Enfermería 2002; 25 (11): 780-784.
- García X, Mateu L, Maynar J, Mercadal J, Ochagavía A, Ferrandiz A, et al. Estimación del gasto cardíaco. Utilidad en la práctica clínica. Monitorización disponible invasiva y no invasiva. Med Intensiva. 2011; 35:5552-61.
- Morgan GE, Mikhail M S. Dispositivos para la vigilancia del paciente. Anestesiología clínica 2002; 91-130.
- Calderón de la Barca J. M, Jiménez L, Durán M. Gasometría arterial y pulsioximetría. Medicina de Urgencias y Emergencias de L. Jiménez Murillo 2004; 58-63.
- Gallego JM, Soliveres J. Cuidados Críticos. CECOVA 2002; 167-178.
- Caturla J. Monitorización del paciente grave. Sociedad Española de Medicina Intensiva y Unidades Coronarias. IDEPSA 1995; 115-152.
- Ochagavia et al. Monitorización hemodinámica en el paciente crítico. Recomendaciones del Grupo de Trabajo de Cuidados Intensivos Cardiológicos y RCP de la Sociedad Española de Medicina Intensiva, Crítica y Unidades Coronarias. Med Intensiva. 2014; 38(3): 154-169.
- Rello L, Alonso S. ABC Medicina Intensiva. Edika Med. 2000.
- Torrado H, Angeles R, Sandiumenge A. Uso de relajantes musculares en Medicina Intensiva. Ed Ergon. 2004.
- Mesquida J, Borrat X, Lorente JA, Masip J, Baigorri F. Objetivos de la reanimación hemodinámica. Med Intensiva 2011; 35:499-508.
- Nicolas JM, Ruiz J, Jimenez X, Net A. Enfermo crítico y emergencias. Elservier. 2011.
- Rello J, Alonso S, Rodríguez A. Medicina Intensiva. Ed Silva. 2005
- Blanco López JL. Definición y clasificación de las úlceras por presión. El Peu 2003; 23(4):194-198.