TEMA 5. ACTUACIÓ D'INFERMERIA EN LES CURES D'ACCESSOS VASCULARS

En aquest últim tema es refereixen moltes de les cures descrites anteriorment, però aquest cop agrupades i resumides en taules amb les recomanacions del CDC per poder tenir una visió més global de les pràctiques i cures a tenir en compte a l'hora de posar en pràctica els cures d'infermeria en la inserció i manteniment dels catèters a les UCI.

Però abans d’aprofundir en les cures infermers relacionats amb els catèters voldria introduir el Projecte Bacterièmia Zero que va aparèixer el 2015 com el Protocol de prevenció de les bacterièmies relacionades amb catèters venosos centrals (BRC) a les UCI Espanyoles, després de diversos anys d'investigació.

En el nostre medi, la Bacterièmia relacionada amb catèter és una de les infeccions associades a dispositius més freqüent on com a personal d'infermeria tenim una gran responsabilitat, ja que aquestes incrementen la mortalitat, les complicacions, l'estada a l'hospital i els costos. 

1. PROJECTE BACTERIÈMIA ZERO

A Espanya, l'agència de Qualitat de col·laboració amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS), va posar en marxa un projecte per a la prevenció d'infeccions relacionades amb catèters centrals a les Unitats de Cures Intensives denominat; Bacterièmia Zero, aquest projecte està liderat per la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (SEMICYUC), en coordinació amb les comunitats autònomes per tal de reduir la mitjana estatal de bacterièmies relacionades amb catèters venosos centrals (BRC), una de les complicacions més freqüents dels catèters centrals, en un 40% respecte a la taxa mitjana dels últims cinc anys, i crear una xarxa d'UCI que apliquin pràctiques segures d'efectivitat demostrada amb l'objectiu de reduir la mitjana estatal a menys de 4 episodis BRC/1000 dies de CVC.

Aquesta guia posa en manifest la importància de la formació de personal responsable de la col·locació i manteniment dels dispositius d'accés venós, l'esterilitat en el procediment d'inserció i maximitzar les mesures d'higiene durant la manipulació del catèter evitant la colonització per bacteris de la pell o de les connexions.

El Projecte consisteix en dues línies complementàries i d'igual rellevància que han de ser establertes en les UCI:

1. La intervenció estandarditzada de prevenció de la bacterièmia relacionada amb la inserció i maneig de catèters venosos centrals (STOP-BRC), que suposa la implantació de 6 mesures relacionades amb la inserció i manteniment de CVC basades en el millor coneixement científic.
2. El Pla de Seguretat Integral (PSI) és un marc estratègic per a promoure i reforçar la cultura de la seguretat a les UCI, compost per accions i activitats que tenen com a objectiu millorar el treball en equip entre metges i infermeres i aprendre dels errors. 

El projecte aporta pautes i eines per a l'organització, formació, implementació, difusió, avaluació i seguiment de les dues línies d'intervenció. 

Font: Projecte Bacterièmia Zero 

1.1. Programa d'intervencions del Projecte Bacterièmia Zero

Les mitjanes de prevenció han tingut un gran impacte en relació amb les BRC, com s'ha evidenciat en l'aplicació de les guies internacionals. Les estratègies educacionals s'han centrat en els problemes específics evidenciats després pràctiques observacions durant el maneig i cura dels CVC, demostrant la seva alta efectivitat per reduir les taxes de BRC.

Aquest programa d'intervenció es trobava en el marc d'una iniciativa de seguretat de l'Estat per als pacients ingressats a les UCI i constava de les següents recomanacions:

• Implementació d'una llista d'objectius diaris per millorar la comunicació entre el personal d'UCI i poder estandarditzar el maneig dels pacients.
• Elecció d'un referent mèdic i un altre infermer com a líders del procés d'informació i formació del projecte.
• Instauració de les 6 mesures relacionades amb la inserció i manteniment de CVC, basats en l'evidència i el coneixement científic.

1. Higiene adequada de mans
2. Ús de Clorhexidina 2% en la preparació de la pell
3. Ús de mitges de barrera total durant la inserció dels catèters
4. Preferència d'elecció de la vena subclàvia
5. Retirada precoç dels catèters innecessaris
6. Maneig higiènic dels catèters.

• Creació i ús del "carro de Bacterièmia Zero" que inclou tot el material necessari per a la col·locació de les vies i un Check-list per assegurar l'adherència i compliment del protocol.
• Mesura mensual de les taxes de BRC de cada unitat.

2. HIGIENE DE MANS

El Ministeri de Sanitat, en col·laboració amb les Comunitats Autònomes (CCAA) va posar en marxa, el 2008, el Programa d'Higiene de les Mans del Sistema Nacional de Salut amb l'objectiu de millorar la seva adherència en tots els centres sanitaris del Sistema Nacional de Salut.

Aquest any 2020 la pandèmia del coronavirus ha permès visibilitzar i expandir que la pràctica de la Higiene de Mans és una de les mesures més eficaces en el control i prevenció de les infeccions.

La higiene de les mans és la mesura més barata senzilla i eficaç per prevenir la infecció associada a l'assistència sanitària i la transmissió creuada d'organismes multirresistents. La campanya "5 Moments per a la Higiene de Mans" defineix els moments clau en què el personal sanitari ha de rentar-se les mans.

I encara que ja ho hem ressaltat en diverses ocasions durant el transcurs del temari, sempre va bé tenir un recordatori de les recomanacions relacionades amb la higiene de mans i l'ús de guants i la inserció i cura de catèters.

A continuació, i seguint les recomanacions de CDC aquestes són les directrius a seguir amb relació a la preparació de la pell abans de la col·locació de qualsevol catèter, precaucions de barrera estèril, selecció de catèters i lloc d'inserció, apòsits i reemplaçament dels equips d'infusió, ja descrites durant el temari amb anterioritat per prevenir les complicacions relacionades amb els catèters

3. PREPARACIÓ DE LA PELL

4. PRECAUCIONS DE BARRERA ESTÈRIL

5. SELECCIÓ DE catèters I LLOC D'INSERCIÓ

5.1. Catèters perifèrics i de línia mitjana

5.2. Catèters venosos centrals

5.2. Catèters arterials perifèrics

6. APÒSITS EN EL LLOC DEL CATÈTER

7. REEMPLAÇAMENT D'EQUIPS D'ADMINISTRACIÓ

Perquè la bona praxi del personal d'infermeria és fonamental per evitar complicacions i tenim a les nostres mans la responsabilitat d'actuar en tot el procés d'inserció, cura i retirada dels catèters, mantenint les millors condicions d'asèpsia per al seu ús; l'evolució i progrés dels nostres pacients depenen d'això.

ANNEX 1

El Centre for Disease Control and Prevention (CDC) és el centre d'investigació, control i prevenció de malalties infeccioses d'Atlanta (EUA). Té una gran rellevància a nivell americà i europeu, ja que marca les pautes a seguir en tot el referent a les malalties transmissibles. Cada recomanació del CDC està categoritzada sobre la base de l'existència de dades científiques, racionalització teòrica, aplicació i impacte econòmic.

BIBLIOGRAFIA

• Tortosa i Moreno A., Reiriz Palacios J. Vasos sanguíneos. Sistema cardiovascular y linfático. Enfermera virtual. Barcelona: Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona; 2009 [acceso 10 ene 2021] Disponible en: https://www.infermeravirtual.com/esp/actividades_de_la_vida_diaria/ficha/vasos_sanguineos/sistema_cardiovascular_y_sistema_linfatico
• Villaescusa J. M. Residente CCV-H. U. M. V. Anatomía y fisiopatología del sistema vascular. Actualización de conocimientos de patología vascular. Hospital Universitario Marqués de Valdecillas. [ acceso 13 ene 2021] Disponible en: http://www.humv.es/estatico/enfermeria/Actualiz_conocimientos_patolg_vascular_MMII/2_anatomia_fisiologia_del_sistema_vascular.pdf
• Noriega Borge M. J., Open Course Ware. Fisiología Humana Universidad de Cantabria, 2011 [última actualización 12 jun 2017; acceso 11 ene 2021] Dpto. de Fisiología y Farmacología / Enfermería. Disponible en: https://ocw.unican.es/mod/page/view.php?id=537
• Wikipedia [Internet] [última actualización 17 sep 2020; acceso 13 ene 2021] Terapia Intravenosa. Disponible en: https://es.wikipedia.org/wiki/Terapia_intravenosa.
• Arcomed Blog. Historia de la infusión intravenosa[Internet] Kloten, Switzerland: Arcomed [8 sep 2017; acceso 21 ene 2021] Disponible en: https://www.arcomed.com/es/historia-de-la-infusion-intravenosa/
• Torres Muñoz R., Marín Navarro L., Gallego Sánchez J. C., Cuidados de Enfermería en los Accesos Vasculares. Guía de Recomendaciones. Complejo Universitario Badajoz [Internet] 2018 [citado 20 dic 2020] Disponible en: https://www.areasaludbadajoz.com/Calidad_y_Seguridad_2016/Cuidados_enfermeria_accesos_vasculares.pdf
• Ardura Calvo D., García Casasola A., Nieto García E. J. El catéter venoso periférico desde la perspectiva enfermera [Internet] 2019. Dulcinea: Ocronos. Revista médica [acceso 12 feb 2021] Disponible en: https://revistamedica.com/cateter-venoso-periferico-enfermeria/
• García Carranza Al., Caro Pizarro V., Quirós Cárdenas G., Monge Badilla M. J., Arroyo Quirós A. Catéter venoso central y sus complicaciones. Medicina. pierna. Costa Rica [Internet]. 2020 Mar [consultado el 29 de diciembre de 2020]; 37 (1): 74-86.    Disponible: http://www.scielo.sa.cr/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1409-00152020000100074&lng=en.
• Marino P. L. Catéteres vasculares. El libro de la UCI [Internet] Wolters Kluwer Health. 2014. P 3-17 [acceso 1 feb 2021] Disponible en: https://www.berri.es/pdf/EL%20LIBRO%20DE%20LA%20UCI/9788416004195
• Pineda F. Técnica Radial. Rev Chil Cardiol  [Internet]. 2010  [citado  2021 Ene 25]; 29 (2): 246-249. Disponible en: https://scielo.conicyt.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S071885602010000200011&lng=es.
• Elenfermerodelpendiente. Uso de las luces de un Catéter Venoso Central par Enfermería: ¿qué va por dónde? [Internet] 11 jul 2018 [acceso 13 ene 2021] Disponible en: https://elenfermerodelpendiente.com/2018/07/11/uso-de-las-luces-de-un-cateter-venoso-central-para-enfermeria-que-va-por-donde/
• Bodenham A. ACCESO VASCULAR | Elsevier Enhanced Reader [Internet]. Vol. 28, Elseiver Enhanced Reader. 2017. p. 713–26. Disponible: https://reader.elsevier.com/reader/sd/pii/S0716864017301141?token=5F0C4B0E110D7A248EFA6C45D9F07A981974D439E1573E7F28BED2F7ED43BCABB53972997A51F3EF98E569254D2729AE
• Hernández Hernández MA, Álvarez Antoñan C, Pérez-Ceballos MA. Complicaciones de la canalización de una vía venosa central. Rev Clin Esp. 2006; 206(1):50–3.
• Rodrigo Rivas T. Complicaciones mecánicas de los accesos venosos centrales. Rev Médica Clínica Las Condes. 2011; 22(3):350–60.
• Ciccioli FDPJL. Recomendaciones CDC Catéteres 2011 [Internet]. 2012. p. 100. Disponible:https://www.sati.org.ar/documents/Enfermeria/infectologia/Recomendaciones CDC catéteres 2011 traducida Fabiana.pdf
• Pineda F. Técnica Radial. Rev Chil Cardiol. 2010; 29(2):246–9.
• Zamorano Antonio R.M., Camacho Reyes A., Ruiz Calzado M.R., Canalización de la arteria radial. Rev Técnica enfermera Portales Medicos.com [Internet] 25 ago 2017 [acceso 4 abr 2021] Disponible en: https://www.revista-portalesmedicos.com/revista-medica/canalizacion-arteria-radial-tecnica-enfermera/#:~:text=la%20arteria%20radial.,T%C3%A9cnica%20enfermera,el%20sistema%20arterial%20del%20paciente.
• Montalvo Bueno, C. Monitorización invasiva de la presión arterial. Indicaciones, técnica y cuidados de enfermería. Rev Triaje. Enf Ciudad Real. [Internet] 27 sep 2018 [acceso 4 abr 2021] Disponible en: https://www.enfermeriadeciudadreal.com/articulo_imprimir.asp?idarticulo=738&accion
• Cortés N, Fuentes M, López P, Mayo N, Porteiro M, Rodríguez M, et al. Procedimiento de inserción del catéter central de inserción periférica (PICC). Serv Gall Salud. 2019
• Sanz MM. La ecografía como método complementario para la implantación del catéter venoso central de inserción periférica (PICC). 2018; 15–193. Disponible en:https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=151484&info=resumen&idioma=SPA%0Ahttps://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=151484%0Ahttps://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=151484&info=resumen&idioma=SPA%0Ahttps://dialnet.unirioja.es/servl
• Pallejà Gutiérrez E, López Carranza M, Jiménez Vilches P. Catéteres venosos de inserción periférica (PICC): un avance en las terapias venosas de larga permanencia. Nutr Clínica en Med. 2017; 11(2):114–27.
• Carrero Caballero C, García Velasco Sánchez Morago S, Triguero del Río N, Cita Martín J, Castellano Jiménez B. Actualización enfermera en accesos vasculares y terapia intravenosa. [Internet]. 2008. 41 p. Disponible en: http://www.asociaciondeenfermeriaeti.com/pdfs/manual_completo.pdf
• Ardura Calvo D., García Casasola A., Nieto García E.J., El catéter venoso periférico desde la perspectiva enfermera. Rev Ocronos [Internet] 9 sep 2019 [acceso 23 mar 2021] Disponible en: https://revistamedica.com/cateter-venoso-periferico-enfermeria/
• Sosa Barrios RH, Burguera Vion V, Gomis Couto A. Accesos vasculares percutáneos: catéteres. Nefrol al día (Sociedad Española Nefrol [Internet]. 2018; 1:11. Disponible en: https://www.nefrologiaaldia.org/es-articulo-accesos-vasculares-percutaneos-cateteres-37
• Fernández-Quesada F, Ros-Vidal R, Rodríguez-Morata A. Catéteres centrales para hemodiálisis. Angiología. 2005; 57 (Supl 2):145–58.
• Santacruz E, Mateo-Lobo R, Vega-Piñero B, Riveiro J, Lomba G, Sabido R, et al. Colocación de catéteres centrales de inserción periférica (PICC) mediante control electrocardiográfico intracavitario (ECG-IC) de la punta del catéter. Nutr Hosp. 2018; 35(5):1005.
• Ibeas J, Roca-Tey R, Vallespín J, Moreno T, Moñux G, Martí-Monrós A, et al. Guía Clínica Española del Acceso Vascular para Hemodiálisis. Nefrología [Internet]. 2017; 37 (Supl1): 1–191. Disponible en: http://dx.doi.org/10.1016/j.nefro.2017.11.004
• Rodríguez Sola D., Tortosa Tortosa P., González Bernal M., Práctica y cuidados enfermeros en la hemofiltración continua en UCI.[Internet] Rev. Ocronos Dic 2020. Pág. Vol. III;nº8:1 [acceso 9 abr 2021] Disponible en: https://revistamedica.com/cuidados-enfermeros-hemofiltracion-continua-uci/
• Méndez Martínez C, García Suárez M, Juan Gómez A, Posada Barrios A, Aránzazu Mateo García M, Gutiérrez Rodríguez P. Canalización eco-guiada de vías venosas centrales de acceso periférico y vías arteriales por personal de enfermería. Tiempos Enfermería Y Salud [Internet]. 2017; 3(1): XX–XX. Disponible en: http://dx.doi.org/10.1016/j.jen.2011.02.011
• Oulego I, Ferrer Á, Gil J, Salas A, López O, López JM, et al. Procedimientos ecoguiados. Soc Española Cuid. Pediátricos. 2018; 1–79.
• Águila M, Equivel L, Rodríguez C. Historia y desarrollo del ultrasonido en la Imagenología. Acta Médica del Cent. 2019; 13(4):601–15.
• Marraco-Boncompte M, Lorente-Roda BI, Echamendi-Hernández M, Yagüe-Gastón A, Martínez-Arangoa I, Lerín-Lebrero M. Incorporación de la técnica ecoguiada en la inserción periférica de vías centrales: un nuevo reto para enfermería en cuidados intensivos. Nurs (Ed española). 2019; 36(2):53–7.
• O’Grady NP, Alexander M, Burns LA, Dellinger PE, Garland J, Heard O, et al. Guía para la prevención de infecciones relacionadas con el catéter intravascular. Centers for Diseases Control and Prevention. Eti. 2011; 90.
• Programa Seguridad Pacientes Críticos. Proyecto Bacteriemia Zero. Ministerio de Sanidad. Gob. España 2009-2015 [acceso 15 abr 2021] Disponible en: https://www.seguridaddelpaciente.es/es/practicas-seguras/seguridad-pacientes-criticos/proyecto-bacteriemia-zero/
• OMS. Una atención limpia es una atención segura. Indicaciones para el lavado de manos, Jun 2012 [acceso 16 abr 2021] Disponible en: https://www.who.int/gpsc/tools/Five_moments/es/